No tot té explicació: accepta sense juís eixos moments complicats
Jo també queia en esta mena de creences: “tot passa per alguna cosa” o “això m'està passant per a aprendre alguna cosa”, fins que vaig descobrir que m'equivocava, perquè no de tot aconseguim obtindre un per què, ni he arribat a aprendre sempre alguna cosa de tot el que m'ha anat succeint. No ens enganyarem, en alguns moments, estes idees poden donar consol. Però també poden ser font de pressió, hiperreflexió i frustració, especialment quan ens trobem en situacions doloroses o complicades.
La psicologia ens recorda que no totes les experiències negatives tenen un “per què” ni un aprenentatge immediat. La vida, a vegades, simplement succeïx. Aprendre a acceptar això sense jutjar ni evadir el malestar és clau per a cuidar la nostra salut emocional i prendre decisions des de la serenitat i la calma, no des del malestar.
⚠️ El perill del “tot passa per alguna cosa”
Pensar que cada situació té un motiu pot generar dos problemes:
- Cronificar el patiment: en creure que la situació dolorosa té un propòsit futur, podem allargar el nostre malestar i retardar canvis necessaris.
- Hiperreflexió: donar-li tornades sense parar al que va passar ens manté bloquejades i estàtiques, evitant prendre decisions que podrien millorar la nostra situació.
🌱 Com acceptar sense resignar-se
Acceptar que no tot té un motiu no significa resignació ni inacció:
- Permet-te sentir: la incomoditat i la tristesa formen part de l'experiència humana.
- Observa sense jutjar: evita etiquetar la situació com a “bona” o “dolenta” des de l'expectativa d'un aprenentatge. Simplement «és», i ja està.
- Actua des de la calma: identifica accions que pugues prendre per a cuidar de tu o millorar la teua situació, sense dependre d'un “per què” extern.
- La flexibilitat, la teua millor aliada: algunes experiències ens ensenyen, unes altres simplement passen i no tenen un missatge ocult; les dos formes són vàlides.
✨ Conclusió
No tot el que ens ocorren en la nostra història de vida té un propòsit o una ensenyança. Algunes situacions simplement succeïxen, i acceptar-les tal com són és un acte de generositat envers nosaltres mateixes. Acceptar no significa rendir-se, sinó observar, sentir i decidir com volem respondre des del nostre benestar.
🧠🌱
📚 Referències
- Gloster, A. T. (2020). The empirical status of acceptance and commitment therapy. Behaviour Research and Therapy, 130, 103443. https://doi.org/10.1016/j.brat.2020.103443
- Hayes, S. C., Luoma, J. B., Bond, F. W., Masuda, A., & Lillis, J. (2006). Acceptance and commitment therapy: Model, processes and outcomes. Behaviour Research and Therapy, 44(1), 1–25. https://doi.org/10.1016/j.brat.2005.06.006
- Hayes, S. C., & Wilson, K. G. (1994). Acceptance and commitment therapy: An experiential approach to behavior change. Guilford Press.
- Anusuya, S. P. (2025). Acceptance and commitment therapy and psychological flexibility: A contemporary perspective. Psychological Studies, 70(1), 1–15. https://doi.org/10.1007/s12646-025-00500-4
