A mi no m'agrada res donar consells. Però hui… et donaré un: No vages a teràpia

Sí, ho has llegit bé.

No vages si penses ocultar informació rellevant quan parlem del teu cas.

No vages si cancel·les les sessions una vegada i una altra.

No vages si creus que qui ha de canviar és la teua parella, la teua mare o qualsevol altra persona… però tu no.

Tampoc vages si et dius: “És que jo soc així i no canviaré”.

Ni si no faràs cap de les activitats que la teua psicòloga et proposa.

I si penses que la teràpia és només un espai per a parlar, sense exposar-te a res que et genere malestar… tampoc.

No vages si el que vols és que la psicòloga et done totes les solucions, si abandones al primer canvi o si tens pensat fer-li ghosting.

Anar a teràpia no és només asseure's en una cadira i esperar que les coses canvien. És un procés viu, actiu i horitzontal, on es construïx una relació de confiança que necessita de la teua implicació, la teua honestedat i les teues ganes de mirar cap a dins, i també cap a fora, fins i tot quan això incomoda. La psicoteràpia no és màgia, i pot ser profundament transformadora si et permets ser present de veritat. Perquè en realitat, la teràpia no la fa la psicòloga sola: la fas tu, amb cada pas, cada intent i cada compromís amb tu mateixa

Perquè la teràpia és un procés exigent, on fan falta compromís, sinceritat i valentia.

I si no és així… de veritat, no vages.

🧠🌱